dissabte, 20 de juny del 2009

La millor crítica que ens han dedicat mai

Plorar per 10 euros

Divendres al vespre l’església de Matadepera va vibrar amb les veus i els ritmes del Gospel que ens va oferir la Coral Tons i Sons.

Aquest concert era un acte benèfic de la delegació local de Mans Unides, l’entrada valia 10 euros i els diners recollits serviran per construir dues escoles a l’Àfrica.

Us puc assegurar que va ser un espectacle d’aquells que hi assisteixes per col·laborar i que en surts amb molt més del que has aportat.

La cinquantena de membres de la Coral saben transmetre amb passió l’esperit de llibertat, d’esperança i de pau que mou el Gospel, i que va fer moure els nostres sentiments fins la fibra més íntima.

Barreja de pell blanca amb sang negra i goles que arrenquen la cançó del cor i guareixen l’esperit.

Vaig sortir-ne ric i emocionat, per 10 euros, vaig tremolar de goig i d’alegria, em vaig sentir esborronar la pell i em varen saltar les llàgrimes.

Avui reflexiono davant d’aquest efecte profund que causa la música espiritual, que t’omple i et renova, i em torno a esgarrifar al percebre l’abisme que existeix entre aquestes sensacions i les que em produeix quan veig les xifres indecents que es belluguen al darrera d’un club esportiu comprant i venent jugadors.

Es ben cert que les coses més valuoses no tenen preu i que paguem lo impensable per la nostra pròpia estupidesa.

Hem perdut quelcom més que el seny, hem perdut la dignitat humana.


Narcís Serrat Comerma