Tot i que sempre he proclamat als quatre vents la meva especial predilecció per la narrativa clàssica i pels guions ben estructurats també és cert que, de tant en tant, m’agrada veure pel·lícules que em facin ballar la barretina i que -per temàtica o estil- esdevinguin propostes ben diferents a les que estem acostumats a veure dins dels cercles de cinema més comercial i estandaritzat.Cal dir, però, que si en d’altres àmbits cinematogràfics no sóc cap expert, en aquest, encara menys. De fet, el més assenyat i honest seria dir, en tot cas, que sóc un espectador més a qui aquest tipus de cinema (digueu-li d’autor, d’art i assaig, experimental, intel·lectual, independent o, fins i tot, pedant, lent, avorrit, tediós, plomís... com preferiu) també li interessa.
El principal obstacle que plantegen aquestes pel·lícules, però, és la seva complexitat. El seu hermetisme. La seva densitat intel·lectual. I això suposa que, per endinsar-se en elles i poder fruir-ne plenament, és necessari -o, si més no, aconsellable- cert bagatge cultural i també, potser, certa intuïció i certa sensibilitat. Tres qualitats de les que, per desgràcia, no en vaig precisament sobrat.
Tot i amb això, com ja he dit abans, de tant en tant m’agrada calçar-me les ulleres de pasta i submergir-me en aquest univers d’interminables plans fixes, de monòlegs o diàlegs farcits de sucoses reflexions, de clamorosos i significatius silencis, d’encisadores i poètiques imatges, d’estrambòtiques i kafkianes seqüències oníriques, d’introspecció pura i dura, vaja... Moltes vegades -ho reconec- sense arribar a treure-li tot el suc que la majoria d’aquests films acostumen a contenir implícitament. Però gaudint, en qualsevol cas, de la seva magnètica i fascinant influència. Dels pocs que he vist i he aconseguit digerir satisfactòriament, aquests són els meus predilectes:
LA JETÉE (1962), de Chris Marker
REPULSION (1965), de Roman Polanski
PERSONA (1966), d’Ingmar Bergman
2001: A SPACE ODYSSEY (1968), de Stanley Kubrick
SOLYARIS (1972), d’Andrei Tarkovsky
EL ESPÍRITU DE LA COLMENA (1973), de Víctor Erice
ARREBATO (1979), d’Iván Zulueta
STALKER (1979), d’Andrei Tarkovsky
LÉOLO (1992), de Jean-Claude Lauzon
MULHOLLAND DRIVE (2001), de David Lynch
Sense pensar-m'hi gaire faig una llista de pel·lícules que m'agraden i que cal veure amb ulleres de pasta reforçades i doble vidre. Aclareixo que no parlo en general de cine "d'autor", com ara un Dreyer o un Ozu, que estan entre els meus preferits de tots, perquè practiquen un cinema —encara que "lent" segons els cànons comercials— de narracions diàfanes.
ResponEliminaEm refereixo més aviat a aquelles cintes que costa seguir o "entendre", i que requereixen una participació molt activa de l'espectador per tal de copçar-ne el sentit (si és que n'hi ha...). Algunes d'aquestes pel·lícules són:
KURUTTA IPPEJI (1926), de Teinosuke Kinugasa
STALKER (1979), d’Andrei Tarkovsky
PERSONA (1966), d’Ingmar Bergman
MULHOLLAND DRIVE (2001), de David Lynch
LOST HIGHWAY (1997), de David Lynch
TOPIO STIN OMICHLI(1988), de Theo Angelopoulos
NOSTALGHIA (1983), d’Andrei Tarkovsky
HÉLAS POUR MOI (1992), de Jean-Luc Godard
O CONVENTO (1995), de Manoel de Oliveira
TA'M E GILASS (1997), d'Abbas Kiarostami
Una vegada més, gràcies pels teus comentaris, Quim. Queda clar, doncs, que les teves propostes són d'aquelles que fan por als cinèfils de pà sucat amb oli com jo, hehe.
ResponEliminaDe totes maneres, constato amb satisfacció que 3 de les teves predilectes coincideixen amb les meves, i això m'encoratja per calçar-me les ulleres un dia d'aquest i enfrontar-me d'una vegada per totes a Angelopoulos, Oliveira o Kiarostami, tres cineastes dels que no he vist res i que -francament- em fan més por que una patacada. Ja et diré el què quan en vegi alguna d'aquestes. De moment, aquest vespre, m'espera una altra recomenació teva que em ve molt de gust : Le feu follet, de Malle. Per cert, el nostre col.lega Talibán li atorga un 9. Deu n'hi do, no?
Sí, el Talibán és un dels crítics de FA més exigents a l'hora de posar notes altes, però sempre és una molt bona referència.
ResponElimina