L’altre dia comentava aquí mateix que m’agradava passar-ho malament al cinema. I un dels gèneres que, a priori, m’hauria de resultar infal·lible en aquest sentit és el cinema de terror. El problema d’aquest gènere, però, és que molts pocs cineastes se l’han pres mai seriosament. I això suposa que la majoria d’aquestes produccions no deixen de ser, per desgràcia, pel·lícules fetes amb plantilla que molt poques vegades aporten noves solucions estètiques o narratives al gènere i que solen limitar-se a seguir fil per randa una sèrie de mecanismes tant tòpics i trillats com alçar el volum del so en determinades seqüències dramàtiques, incloure algun cop d’efecte de tant en tant, amanir-ho tot plegat amb una mica de sang i fetge i rematar la feina amb un gir final del tot infumable.
Tot i amb això, quan una pel·lícula de terror aconsegueix desmarcar-se d’aquesta producció en sèrie i utilitza aquests mateixos recursos amb certa personalitat, equilibri i eficàcia és quan tot adepte i no adepte al gènere pot preparar-se per experimentar una bona sessió de nervis, malestar, patiment... i por. Sobretot por. I si recalco tant això de la por és perquè, al meu parer, si una pel·lícula de terror no provoca por és perquè, probablement, no sigui una bona pel·lícula de terror. M’equivoco?
També ajuda -i molt, és clar- que darrera de les càmeres hi hagi un director, no tant sols competent, si no bo. I si pot ser, molt bo. Un director que no solsament pensi en fer una bona pel·lícula de terror, si no que pensi -sobre tot- en fer una bona pel·lícula. Un director, en definitiva, que es prengui el gènere seriosament i que aboqui en el projecte tot el seu talent i el seu ofici.
Però per si de cas no m’he explicat prou bé, permeteu-me que, com sempre, us adjunti un paradigmàtic llistat de pel·lícules que, de ben segur, m’ajudaran a definir d’una forma molt més concreta i precisa què és el que li demano a una bona pel·lícula de terror. Bé, de fet el que us trobareu són dos llistats: el primer esta constituït per pel·lícules de terror que són, a més a més, pel·lícules gairebé imprescindibles a la història del cinema mentre que el segon, molt més modest i senzill, l’he confeccionat amb pel·lis que -si bé no són obres mestres- sí que s’ajusten a la perfecció a les meves pròpies exigències. Són aquestes:
NOSFERATU, EINE SYMPHONIE DES GRAUENS (1922), de F.W. Murnau
FRANKENSTEIN (1931), de James Whale
FREAKS (1932), de Tod Browning
PSICOSIS (1960), d’Alfred Hitchcock
THE INNOCENTS (1961), de Jack Clayton
ROSEMARY’S BABY (1968), de Roman Polanski
NIGHT OF THE LIVING DEAD (1968), de George A. Romero
THE EXORCIST (1973), de William Friedkin
THE SHINING (1980), de Stanley Kubrick
THE SIXTH SENSE (1996), de M. Night Shyamalan
DRACULA (1958), de Terence Fisher
THE WICKER MAN (1973), de Robin Hardy
THE TEXAS CHAINSAW MASSACRE (1974), de Tobe Hooper
¿QUIÉN PUEDE MATAR A UN NIÑO? (1976), de Narciso Ibáñez Serrador
THE CHANGELING (1980), de Peter Medak
THE EVIL DEAD (1981), de Sam Raimi
THE THING (1982), de John Carpenter
THE BLAIR WITCH PROJECT (1999), de Daniel Myrick i Eduardo Sánchez
LOS OTROS (2001), d’Alejandro Amenábar
REC (2007), de Jaume Balagueró i Paco Plaza
Tot i amb això, quan una pel·lícula de terror aconsegueix desmarcar-se d’aquesta producció en sèrie i utilitza aquests mateixos recursos amb certa personalitat, equilibri i eficàcia és quan tot adepte i no adepte al gènere pot preparar-se per experimentar una bona sessió de nervis, malestar, patiment... i por. Sobretot por. I si recalco tant això de la por és perquè, al meu parer, si una pel·lícula de terror no provoca por és perquè, probablement, no sigui una bona pel·lícula de terror. M’equivoco?
També ajuda -i molt, és clar- que darrera de les càmeres hi hagi un director, no tant sols competent, si no bo. I si pot ser, molt bo. Un director que no solsament pensi en fer una bona pel·lícula de terror, si no que pensi -sobre tot- en fer una bona pel·lícula. Un director, en definitiva, que es prengui el gènere seriosament i que aboqui en el projecte tot el seu talent i el seu ofici.
Però per si de cas no m’he explicat prou bé, permeteu-me que, com sempre, us adjunti un paradigmàtic llistat de pel·lícules que, de ben segur, m’ajudaran a definir d’una forma molt més concreta i precisa què és el que li demano a una bona pel·lícula de terror. Bé, de fet el que us trobareu són dos llistats: el primer esta constituït per pel·lícules de terror que són, a més a més, pel·lícules gairebé imprescindibles a la història del cinema mentre que el segon, molt més modest i senzill, l’he confeccionat amb pel·lis que -si bé no són obres mestres- sí que s’ajusten a la perfecció a les meves pròpies exigències. Són aquestes:
NOSFERATU, EINE SYMPHONIE DES GRAUENS (1922), de F.W. Murnau
FRANKENSTEIN (1931), de James Whale
FREAKS (1932), de Tod Browning
PSICOSIS (1960), d’Alfred Hitchcock
THE INNOCENTS (1961), de Jack Clayton
ROSEMARY’S BABY (1968), de Roman Polanski
NIGHT OF THE LIVING DEAD (1968), de George A. Romero
THE EXORCIST (1973), de William Friedkin
THE SHINING (1980), de Stanley Kubrick
THE SIXTH SENSE (1996), de M. Night Shyamalan
DRACULA (1958), de Terence Fisher
THE WICKER MAN (1973), de Robin Hardy
THE TEXAS CHAINSAW MASSACRE (1974), de Tobe Hooper
¿QUIÉN PUEDE MATAR A UN NIÑO? (1976), de Narciso Ibáñez Serrador
THE CHANGELING (1980), de Peter Medak
THE EVIL DEAD (1981), de Sam Raimi
THE THING (1982), de John Carpenter
THE BLAIR WITCH PROJECT (1999), de Daniel Myrick i Eduardo Sánchez
LOS OTROS (2001), d’Alejandro Amenábar
REC (2007), de Jaume Balagueró i Paco Plaza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada