Per si no en tinguéssim prou amb el mutiladíssim estatut que ens va deixar el Constitucional sembla ser que, una vegada més, els dos grans partits de l’estat espanyol —aprofitant el context de crisi econòmica que tots plegats patim— s’han posat mig d’acord per mirar de prendre les regnes i retallar qualsevol privilegi a totes aquelles comunitats autònomes que no siguin capaces de mantenir a ratlla el seu dèficit fiscal. L’objectiu, no ens enganyem, és claríssim: recentralitzar un país que —segons ells— no pot continuar suportant el pes i el cost del caprici autonòmic.
Pel que sembla, doncs, l’època del cafè per a tothom s’ha acabat. I —com comenta en Josep Rico a El Periódico— el que arriba ara és l’època del tallat descafeïnat amb llet descremada i sacarina. Una època de vaques flaques que es preveu molt fotuda i que no fa altra cosa que confirmar el que fa més de trenta anys ja es sospitava: que un estat amb 17 autonomies acabaria sent, a la llarga, pràcticament insostenible. I tot per culpa del cafè. Per culpa de voler donar a tothom el que reclamàvem uns quants: l’autogovern.
Tot això em fa pensar que ja ha arribat l’hora de donar un fort i sorollós cop de puny sobre la taula. Que ja ha arribat l’hora de que els catalans fem saber a tots aquests senyors de Madrid que no volem ser un llast per a ells. Que no ens cal ni volem per res el seu cafè ni el seu miserable tallat. Que se’l fotin on els hi càpiga. Perquè l’únic que volem és exercir el nostre dret a l’autodeterminació. El nostre dret, per exemple, a contribuir en l’eradicació de la duplicitat administrativa a l’estat espanyol. Però, no, això no els interessa. Desprendre’s de la maltractada gallina dels ous d’or en època de vaques flaques podria ser fatal. I, amb cafè o sense, això sí que no s’ho poden permetre. Llàstima.
Pel que sembla, doncs, l’època del cafè per a tothom s’ha acabat. I —com comenta en Josep Rico a El Periódico— el que arriba ara és l’època del tallat descafeïnat amb llet descremada i sacarina. Una època de vaques flaques que es preveu molt fotuda i que no fa altra cosa que confirmar el que fa més de trenta anys ja es sospitava: que un estat amb 17 autonomies acabaria sent, a la llarga, pràcticament insostenible. I tot per culpa del cafè. Per culpa de voler donar a tothom el que reclamàvem uns quants: l’autogovern.
Tot això em fa pensar que ja ha arribat l’hora de donar un fort i sorollós cop de puny sobre la taula. Que ja ha arribat l’hora de que els catalans fem saber a tots aquests senyors de Madrid que no volem ser un llast per a ells. Que no ens cal ni volem per res el seu cafè ni el seu miserable tallat. Que se’l fotin on els hi càpiga. Perquè l’únic que volem és exercir el nostre dret a l’autodeterminació. El nostre dret, per exemple, a contribuir en l’eradicació de la duplicitat administrativa a l’estat espanyol. Però, no, això no els interessa. Desprendre’s de la maltractada gallina dels ous d’or en època de vaques flaques podria ser fatal. I, amb cafè o sense, això sí que no s’ho poden permetre. Llàstima.
Totalment d'acord, Xavi.
ResponEliminaÉs la conseqüència d'haver fet, en el seu moment, un nyap d'estat autonòmic perquè no se'ls va ocórrer cap altra manera de resoldre l'encaix d'uns territoris amb uns trets diferencials, i que legítimament reclamaven (i seguim reclamant) que siguin atesos.
El problema afegit és que a Madrid sí són els dos partits majoritaris —tan diferents com són—, els qui es posen d'acord per a dur terme la "recentralització", mentre que a Catalunya som els ciutadans els qui ens indignem, però no trobem un recolzament de debò en les nostres pròpies forces polítiques. Jo no vaig anar a la manifestació contra la sentència del TC perquè després, els senyors que anaven tots junts rere la pancarta fossin totalment incapaços de consensuar un mínim text unitari de protesta en el Congrés dels Diputats!