Una de les coses que més m’agradaria, com a català i barcelonista que sóc, és que en un futur no massa llunyà el joc del Barça fos declarat patrimoni immaterial de la humanitat per part de la UNESCO. Sí, sí, no rieu. Ho dic de debò. Mentrestant això no passi, però, el fet que aquest any hagi estat el món casteller el receptor de tan lloada distinció és, sense cap mena de dubte, una gran notícia. Sobretot per tots aquells que considerem els castells com un dels símbols identitaris més importants del poble català.
En qualsevol cas, no ens enganyem. Per desgràcia, aquesta distinció no suposarà -en realitat- cap canvi significatiu en el dia a dia de l’activitat castellera. Ni a nivell econòmic ni a nivell divulgatiu. Es tracta, doncs, d’una mena de premi o guardó honorífic que possiblement ens atorgarà als catalans cert prestigi o reconeixement internacional, però poca cosa més. Els castells són des d’aquesta setmana patrimoni immaterial de la humanitat, sí, però pel que sembla haurem de continuar sent els catalans i ningú més els encarregats de fer pinya per mantenir encesa la flama d’una de les tradicions més boniques i emotives d’aquest planeta.
En qualsevol cas, no ens enganyem. Per desgràcia, aquesta distinció no suposarà -en realitat- cap canvi significatiu en el dia a dia de l’activitat castellera. Ni a nivell econòmic ni a nivell divulgatiu. Es tracta, doncs, d’una mena de premi o guardó honorífic que possiblement ens atorgarà als catalans cert prestigi o reconeixement internacional, però poca cosa més. Els castells són des d’aquesta setmana patrimoni immaterial de la humanitat, sí, però pel que sembla haurem de continuar sent els catalans i ningú més els encarregats de fer pinya per mantenir encesa la flama d’una de les tradicions més boniques i emotives d’aquest planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada