Més enllà de les seves virtuts i dels seus defectes com a producte estrictament cinematogràfic, Pa negre és -sobretot- aquella pel.lícula de referència que tots els catalans estàvem esperant des de feia tant de temps. Si em permeteu el paral.lelisme, una mena de El espíritu de la colmena o La lengua de las mariposas però a la catalana.
Curiosament, però, Pa negre no és el típic i tòpic film ambientat a la postguerra espanyola que tantes i tantes vegades hem vist reproduït amb obstinada insistència. De fet, en Villaronga s’estima més passar de puntetes per sobre de qualsevol tipus judici de valors o alliçonament històric amb el propòsit de centrar el seu relat (basat en dues novel.les d’Emili Teixidor) en una història fosca i fins i tot tràgica que anirem descobrint a través dels ulls de l’Andreu (Francesc Colomer), el nen protagonista.
No deixeu passar l’ocasió, doncs, i aneu al cinema a veure Pa negre de seguida que pogueu. Us espera una pel.lícula molt ben feta que, de ben segur, no us deixarà indiferents. Paraula.
Curiosament, però, Pa negre no és el típic i tòpic film ambientat a la postguerra espanyola que tantes i tantes vegades hem vist reproduït amb obstinada insistència. De fet, en Villaronga s’estima més passar de puntetes per sobre de qualsevol tipus judici de valors o alliçonament històric amb el propòsit de centrar el seu relat (basat en dues novel.les d’Emili Teixidor) en una història fosca i fins i tot tràgica que anirem descobrint a través dels ulls de l’Andreu (Francesc Colomer), el nen protagonista.
No deixeu passar l’ocasió, doncs, i aneu al cinema a veure Pa negre de seguida que pogueu. Us espera una pel.lícula molt ben feta que, de ben segur, no us deixarà indiferents. Paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada