A priori, no em considero —francament—
una persona xenòfoba o racista. La veritat és que sempre he cregut que la raça
humana té les seves virtuts i els seus defectes i que cap d’aquests
condicionaments són exclusius d’un color de pell determinat. Tot i així, he de
reconèixer que de preferències en tinc. I si hi ha una raça en concret que aprecio
i admiro especialment, aquesta és la negra.
De raons, òbviament, en tinc
vàries. Algunes més objectives i d’altres, no tant. Però, bé, no crec —en
qualsevol cas— que aquesta reflexió tingui per objectiu justificar o fer
apologia del que esdevé, senzillament, una predilecció personal. Així doncs,
permeteu-me expressar perquè m’atrau tant la raça negra i perquè —sense
menysprear les altres— l’hi professo un afecte especial.
Físicament, per començar, estem
parlant d’una raça privilegiada. I no tant sols perquè els seus membres acostumen
a ser més forts i resistents que els d’altres races si no perquè, a més, la
seva complexió anatòmica també acostuma a ser molt més esvelta, fibrada i atlètica.
Particularitats, totes elles, que proporcionen als cossos d’homes i dones
negres —en termes generals— una estètica molt més harmònica, elegant i
atractiva. I si no, fixeu-vos en la “perxa” d’esportistes de diferents èpoques com
en Jesse Owens, en Bob Beamon, en Pelé, en Muhammad Alí, en
Carl Lewis, en Magic Johnson, en Michael
Jordan, en Kobe Bryant, en Usain Bolt, en Tiger Woods, en Javier
Sotomayor, l’Edwin Moses, la Florence Griffith , la Jackie
Joyner , la Wilma Rudolph , la
Marie Jose Perec, les germanes Venus i Serena Williams o la Merlene Ottey... Sobren les
paraules, no?
Òbviament, però, aquest simptomàtic
plus pel que fa a la bellesa corpòria no tant sols és patrimoni dels
esportistes, per descomptat. El cinema, la música i la moda —per exemple— ens
ofereixen, a banda de talent, envejables presències físiques com les de la Halle Berry , en Denzel Washington, en Will Smith, la Rosario Dawson , en Sidney Poitier, en Seal, la Beyoncé Knowles , la Whitney Houston , la Sade ,
l’Alicia Keys, la Leona Lewis , la Rihanna ,
la Iman , la Tyra
Banks , la Naomi Campbell i un llarg
etcètera.
Un altre dels aspectes que més
valoro i admiro de la raça negra és l’enorme carisma i personalitat que, en
qualsevol àmbit, destil·len clara i meridianament els seus líders. Des de dirigents
com en Martin Luther King, en Nelson Mandela, en Desmond Tutu, en Malcolm X,
l’Oprah Winfrey, en Jessee Jackson, en Don King, en
Quincy Jones o, naturalment, en Barak Obama fins a actors i actrius com
la Whoopi Goldberg , en Morgan Freeman, en Samuel L. Jackson, en Forest
Whitaker, en Lawrence Fishburne,
en Wesley Snipes, l’Eddie Murphy o icones de la música com en Bob Marley, en Jimi Hendrix,
en Michael Jackson, en Ray Charles, l’Aretha Franklin, en Louis Armstrong o en Marvin Gaye. I aquí volia arribar: a
l’àmbit musical. Inqüestionablement, el que més m’atrau i em fascina d’aquesta
raça. Començant pel gospel i els espirituals negres fins acabar amb les
darreres tendències del soul i del funk més contemporànies. Principalment, pel
característic so de les seves veus, és clar. Però també, òbviament, pel tempo i
les harmonies de la seva vessant instrumental. I aquí la llista esdevé, ja em
perdonareu, gairebé interminable: Stevie
Wonder, James Brown, Sam Cooke, Otis Reding, Chuck Berry,
Little Richard, Bill Withers, Wilson Pickett,
Bobby Womack, Curtis Mayfield, B.B. King,
Muddy Waters, John Lee Hooker, Barry White,
Lionel Ritchie, Prince, Lenny Kravitz, George Benson, John Coltrane, Miles Davis,
Duke Ellington, Ella Fitzgerald, Bilie
Holiday, Etta James, Sarah Vaughan, Tina Turner, Nina Simone,
Diana Ross, Dionne Warwick, Gladys Knight,
Dee Dee Bridgewater, Gloria Gaynor, Roberta Flack, Donna Summer,
Tracy Chapman, Smokey Robinson & The Miracles, Sam and Dave, The
Temptations, The Impressions, The Supremes, The Ronettes, The Spinners,
Sister Sledge, Boney M, Chic, Earth, Wind & Fire i els que em
deixo.
En fi, que els negres són la
canya i els envejo en tots els aspectes. Fins i tot, en el seu color de pell. Paraula
de blanquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada